Aviat farà un any que fugires (si, si, fugires) cap a una butaca més confortable i rendible (tant és una Diputació, un Consell Comarcal o el Consell d’Administració de qualsevol organisme públic).

El partit sempre s’ha caracteritzat per ser un bon col·locador d’ex-alts càrrecs obedients. Ja és curiós que la nova organització territorial del país porti com a nom vegueries, amb una sorprenent similitud fonètica d’allò que fan els que no són gaire amants de la feina. Tu ja m’entens.

Dit això, he intentat fer un balanç del que ha fet la teva successora i els seus/teus col·laboradors al llarg d’aquest 2009 i el cert és que costa trobar una sola mesura consistent que pugui avalar la seva gestió. Més clientelisme i menys oportunitats per a Badia seria el titular. La resta és un gran somriure i poca cosa més. Pensava que seria impossible però encara et faran bo, encara n’hi haurà gent a la família socialista (la Família) que estarà sospirant amb un “Torna José Luis, torna”.

L’oposició s’oposa (és clar) i proposa. La sordesa augmenta i els crits (no tenim aigua, Badia està bruta, atur, futurs desnonats, etc.) també.

Estic preocupat perquè veig una Badia degradada gestionada per gent a la que sembla que ja li està bé. Quan tot està bé, què pots millorar? Quan alces la veu (i el dit amenaçador també) en un ple municipal fas una bona actuació teatral, però soluciones res?

Amb tot el respecte, em sembla que fa falta quelcom més que un somriure per a governar Badia. Què se n’ha fet de la zona industrial que salvaria Badia de la ruïna a que l’han abocada? No és possible (o potser sí?) esperar a que la indústria del poble veí (que no del teu) et solucioni la papereta.

Abans el poble era cosa de niños (o del Niño) i ara ho és dels Neighbours (veïns sabadellencs), Friends (amics i simpatitzants de la Família), Protegidos (Joves Sobradament Covards) i Perdidos (al govern).

Tot, en versió digital (de dit, és clar) i pirata.

I és que la realitat supera la ficció, desgraciadament.