El govern Zapatero ens planteja un nou pla E basat en un concepte nou que anomena economia sostenible. D’entrada sembla sonar bé. Noves tecnologies, energies renovables i estalvi energètic, entre d’altres. Però com en d’altres ocasions, no podem sinó posar interrogants sobre qualsevol nou conill que el president treu del barret, especialment en economia.

Del superàvit al dèficit públic amb mesures populistes com els 400є de l’IRPF o els 2.500є del txec nadó. La primera mesura no va resoldre res i la segona es podia acompanyar (o haver substituït) per majors inversions en places de guarderies públiques, per exemple. En lloc de donar diners als pares i que s’espavilin al mercat privat, donar-los solucions públiques.

De negar la crisi a ser l’Estat europeu amb major dificultat per a sortir-ne, amb 4 milions d’aturats i un índex que, fins i tot, en moments de vaques grosses doblava la mitjana europea.

És el model, estúpid, és el model! Li podríem cridar sense por a equivocar-nos.

Falta formació, R+D, competitivitat i visió més enllà de les properes eleccions. Sobra aquest talante, corrupció, totxana i sol i platja.

Quan la gent s’ofega no es poden pujar els impostos. No pot ser que la primera prioritat sigui eixugar el dèficit generat per una mala gestió i no per una estimulació de la despesa pública que hagi revertit en activitat econòmica i feina pels ciutadans. Totxo i energies renovables? Estalvi energètic i ajudes al sector de l’automòbil? Noves tecnologies en un país amb un fracàs escolar tan elevat?

El mateix patró s’extrapola als municipis que, com Badia, estan governats pels socialistes. És el model, estúpid, és el model!

Jo aplaudeixo que l’alcaldessa d’un poble com el meu, amb tantes mancances estructurals, vagi a reunir-se amb el president de la Generalitat però no m’interessa saber si la reunió va ser cordial o no  com ha reflectit el comunicat de premsa oficial sinó quins resultats tangibles sortiren d’allà. M’és indiferent si Montilla ve o no a Badia sinó què pensa fer per resoldre l’ofec econòmic que patim o si té alguna estratègia territorial per fer-nos sortir del pou.

A Badia, hem de reconèixer la dificultat de la situació i tenir responsabilitat i coherència. Les mateixes que no es van  tenir amb el pla que es gasta 400 milions en una escala mecànica i un camp de gespa. Contràriament al que es diu, es pugen els impostos amb unes ordenances fiscals de les que, com a mínim podem destacar l’ànsia de recaptació. Què fem doncs? 

Apostar fermament per la formació. Combatre el fracàs escolar. Donar atenció preferent als aturats de la població. Ajudar les persones amb greus dificultats per a atendre les necessitats bàsiques de la seva família. Lluitar contra els desnonaments. Elaborar un pla d’acció local. No més habitatges a Badia. Convenis de tot tipus amb la UAB, Barberà, Cerdanyola i Sabadell. Reconèixer els errors, deixar de banda el derrotisme crònic i no esperar que mamà Generalitat, la tieta Diputació o papà Consell Comarcal ens treguin les castanyes del foc. Són algunes de les coses que em venen al cap per a canviar de model. Què fem, senyora alcaldessa, canviem de veritat el model o traiem un altre conillet del barret?