| Conveni hipoteques: principi de precaució |
|
|
| Escrito por Grup Municipal de l'Alternativa d'Esquerres per Badia | |
| Friday, 04 de December de 2009 | |
|
Respecte de l’esborrany de conveni a signar entre l’Ajuntament de Badia i la Generalitat de Catalunya per tractar la situació de dificultats de pagament dels préstecs hipotecaris, l’AEB vol expressar algunes opinions. Des de l’AEB ja vam expressar en el moment de conèixer la primera proposta de protocol el nostre rebuig a la seva signatura per les llacunes que contenia i els perills que implicava. Després de diverses reunions entre representants dels afectats i l’alcaldessa aquesta va decidir aturar la signatura del document per intentar millorar-lo. Documents: Acord entre la Generalitat de Catalunya i les Caixes per tal de trobar solucions individuals a les persones amb problemes per pagar la seva hipoteca. Es pacta un sistema d'informació entre els dos agents; la dació
En primer lloc respecte de l’apartat Manifesten, tot i que sabem que el més important de qualsevol acord no és el seu preàmbul, volem expressar un parell de dubtes: 1) Considerem que el punt III és tot un seguit d’eufemismes per referir-se al que ha estat un frau generalitzat al llarg del temps en que tots hem estat implicats: Administració, caixes, notaris, taxadors, immobiliàries, venedors i compradors. Sense dir-ho clar està explicitant que el conveni és una oportunitat per tapar aquest frau i tirar endavant. Potser caldria un debat clar i transparent de totes les forces polítiques de Badia sobre la conveniència de seguir aquest camí. 2) Respecte al que expressa el punt IV on diu: L’actual situació socio econòmica, per altra banda, ha provocat un increment del parc desocupat o ocupat de manera irregular, atès que els habitatges es lloguen a terceres persones malgrat que, en virtut de la qualificació de protecció oficial, s’han de destinar a residència habitual i permanent dels seus titulars. En què es basen aquestes afirmacions respecte a pisos desocupats, lloguers il·legals o ocupacions? Si existeixen dades que ho corroboren, les hauríem de veure i si no aquest punt està fora de lloc. 3) Respecte al punt V en que cita el protocol de col·laboració entre el departament de medi Ambient i Habitatge i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis que apareix referenciat en diversos apartats del conveni i en forma part, tenim total desconeixement del seu contingut. Pensem que no es pot signar cap conveni del que es desconeix una part essencial i per tant, en aquest cas caldria tenir aquest protocol abans de poder valorar el present esborrany de conveni. Pel que fa al pacte primer, l’únic que al nostre entendre té veritable relació amb el problema de pagament que motiva el conveni, també tenim alguns dubtes: 1) A l’apartat b especifica que un cop descartades les fórmules que les entitats financeres apliquen per alleugerir transitòriament el cost de retorn dels préstecs , però no s’especifica per quin procediment es descartaran aquestes fòrmules ni qui ho farà. 2) Al mateix apartat b) es diu que la Secretaria d’Habitatge i les entitats financeres consideren la dació en pagament de l’habitatge per part del deutor a l’entitat financera, com a solució més adequada. Tot i així, la dació en pagament, o sigui la pèrdua de la propietat del pis no creiem que sigui la sol.lució òptima com a opció principal, atès que a més trenca amb l'esperit inicial de l'adjudicació d'aquests pisos en règim de protecció oficial. Plantegem valorar com a solució més adequada la moratòria dels préstecs hipotecaris aprovat per decret 1975/2008 que preveu que els aturats paguin únicament el 50% de la quota hipotecària si el préstec és inferior a 170 mil euros, i fins a març de 2011. Entenem que, si Badia pot rebre un tractament diferenciat com prova la redacció d’aquest conveni, es podrien adaptar les anteriors condicions del Decret de Moratòria, ampliant el termini de moratòria, el percentatge i l'import del préstec, si s’escau, com a opció prioritària a la dació en pagament, a negociar amb les dites entitats de crèdit, quedant la dació en pagament com una opció secundària i última, davant l'impagament de les quotes així renegociades. 3) A l’apartat c) on diu la Secretaria d’Habitatge, previ acord amb les entitats financeres, autoritzarà el lloguer dels habitatges que, davant l’impagament de les quotes dels préstecs, passin a ser titularitat d’aquestes entitats, sempre que aquests habitatges es posin a disposició dels seus ocupants en règim de lloguer no obliga a una durada llarga dels contractes ni a establir condicions de recompra com sí va afirmar la senyora Trilla a la reunió del dia 13 d’octubre. 4) A l’apartat d) l’esborrany diu La Secretaria d’Habitatge ofereix a les entitats financeres que utilitzin la fórmula de la dació en pagament i conversió del deutor en llogater, diverses garanties i subvencions i nosaltres voldríem saber quines són aquestes garanties i subvencions i per què la secretaria no les ofereix directament als deutors. 5) Al mateix apartat d) s’afirma sempre que la dació en pagament hagi comportat l’extinció de tots els crèdits de qualsevol tipus directament vinculats a l’adquisició de l’habitatge i no sabem com es pensa establir quins crèdits estan directament vinculats a l’habitatge i quins no, atès que la majoria dels afectats tenen crèdits personals per la diferència del valor administratiu de l’habitatge respecte del preu realment pagat. 6) A l’apartat e) s’expressa la possibilitat que la Secretaria d’Habitatge exerceixi l’opció de recompra En cas de situacions extremes en les que no és possible procedir a la dació en pagament i nosaltres creiem que cal saber quines són aquestes situacions extremes i qui decideix que la dació en pagament no és possible. D’altra banda ens podríem preguntar perquè la Secretaria d’Habitatge no pot exercir la recompra en tots els casos en comptes de deixar que aquests habitatges de protecció oficial passin a mans de les entitats financeres. I per últim, en aquests casos no queda clar a quin preu la secretaria d’habitatge compraria el pis a l’entitat bancària ni si això significaria la condonació del deute. Creiem que en cap cas pot ser que el deutor es quedi sense habitatge i amb deute ni que l’administració compri el pis al banc per sobre del preu administratiu. 7) Respecte al que es planteja a l’apartat f), i encara que no s’hagi de recollir al conveni, seria important saber quin és el preu màxim per m2 que estableix la normativa i qui pagarà la resta del lloguer si la família està en situació de no pagar-ne la totalitat. 8) L’enfoc que es dona l’Oficina d’Informació i Assessorament que es fa al redactat del punt g) deixa clar que el que es vol és un tractament individualitzat de els solucions, cosa que dona més poder en la negociació a l’entitat bancària que a més hi concorre amb una amenaça contra el deutor (gran part d’ells ja han rebut burofax notificant l’inici del procés de desnonament) 9) Pel que fa als pactes del segon al cinquè considerem que persegueixen objectius diferents de tractar la situació de dificultats de pagament dels préstecs, i que afecten a la totalitat dels habitatges de Badia. Creiem per tant, que caldria aquests pactes tractar a banda de les possibles solucions a les persones afectades per no poder pagar els seus préstecs a conseqüència de la crisi. En qualsevol cas tenim algunes consideracions a fer: a) El pacte segon obre l’oportunitat que les entitats financeres executin les hipoteques sense acollir-se als acords anteriors i després vegin duplicat el preu de l’habitatge i a més subvencionats els impostos municipals. b) El pacte tercer torna a aprlar d’un parc d’habitatges desocupats del que no tenim coneixement i dubtem que la Secretaria d’Habitatge pugui tenir quantificat. Si fos així, voldríem conèixer les dades. A més no estableix en quines situacions queda justificat el possible lloguer d’habitatges, ni especifica el règim econòmic en que serien llogats (per exemple si tindrien també la condició de no superar el 30% dels ingressos de la unitat familiar llogatera) c) En definitiva, aquest pacte tercer sembla destinat a crear la il·lusió que Badia tindrà una borsa de lloguer social municipal quan del que es tractava era de resoldre el problema d’unes famílies que no poden pagar les seves hipoteques per culpa de la crisi econòmica tal i com diu el títol del conveni. Finalment, tot i la valoració positiva que fem del gest de l’alcaldessa i de la directora general en aturar l’aprovació del conveni i presentar una nova proposta on recull alguns dels nostres suggeriments, des de l’AEB continuem considerant que tal com està redactat beneficia principalment a les entitats financeres i no a les famílies amb dificultats per pagar la seva hipoteca. Cal tenir en consideració que podem obrir la porta a que una part del parc públic d’habitatge passi a ser propietat d’una entitat financera, més encara quan la protecció oficial té una caducitat de quinze anys. Què passarà llavors amb les mesures protectores que planteja aquest conveni? Si l’ajuntament accepta (en nom de tots els ciutadans i propietaris) que es modifiqui el valor administratiu dels habitatges, no podria ser a canvi d’allargar el període de protecció? Són preguntes per a les que no tenim resposta, però fan que els dubtes siguin ja masses. En aquesta situació creiem que cal fer primar el principi de precaució, si hi ha dubtes, millor no fer cap pas, doncs juguem amb l’habitatge de moltes famílies i el futur del nostre poble. Creiem que en cas d’arribar a signar qualsevol protocol, aquest ha d’estar avalat unànimement pels experts legals de totes les administracions i sobretot per les persones afectades de forma majoritària. |
| < Anterior | Siguiente > |
|---|
“Sólo siendo juntos seremos capaces de descubrir
lo que queremos ser, contra una tradición que nos ha amaestrado para el
miedo y la resignación y la soledad y que cada día nos enseña a
desquerernos, a escupir al espejo, a copiar en lugar de crear” Eduardo Galeano
